![]() | ![]() | ![]() |
Seigner en coms, a blasmar
Vos fai senes faillia
Car no.i ausetz anar
Pois ella o volia,
A la dompna parlar.
Et al for de Cataloigna,
Al vostr'ops eu n'ai vergoigna
Car la.i fesetz fadiar.
E fis drutz no.is deu tardar
Si messatge.l venia,
Mas que pens de l' anar
E qe.is met'en la via,
Com non sap son affar
De sidonz, ni sa besoigna!
Ben leu a talan que loigna
Per que no.is deu aturar.
E qan vitz vostre joglar
Que devas lieis venia,
Ja no.us degratz restar,
Qi.us dones Normandia
S'acsetz bon cor d'anar
Antre Beira e Dordoigna
De regart no.us daratz soigna,
Ni ja no.us degra membrar.
Mas ara podetz proar
S'es vers so q' eu dizia,
Que non fai ad amar
Rics hom per drudaria.
Tant ant a cossirar
Per qe.l jois d'amor los loigna.
Q'ieu non vuoil aver Bergoigna
Sens temer e sens celar.
Q'ieu non vuoill ges esser bar
Ni de gran manentia,
Per qe'm pogues reptar
Nuills hom de vilania.
Mais am rir'e gabar
Ab midonz, que m'en somoigna,
Q'eu no volria Gascoigna
Ni Bretaigna capdellar.
Mon chant vir vas n'Azemar,
Qui s' onor en sabria,
Cui nostre seigner car.
Sa pauca Lombardia
Tant gen sap dompneiar,
Qe no.is camja ni s' enbroigna
Per menassas! anz ressoigna,
Lemozin fai reserar.
Si.l coms Jaufres no s'esloigna
Peitau aura e Gascoigna,
Si tot no.is sap dompneiar.