home page ?


Qan la novella flors par el vergan
On son vermeill, vert e blanc li brondel,
Ab la doussor q'eu sent al torn de l'an
Chant atressi cum fant li autr'ausel;
Car per auzel mi teing e maintas res,
Car aus voler tot lo mieills q'el mon es!
Voler l'aus eu, et aver cor volon,
Mas no·il aus dir mon cor, anz lo·il rescon.
Eu non sui drutz ni d'amor no·m feing tan
Q'ieu en razon ges dompna, ni n'apel,
Ni non dompnei; e si·m val atretan,
Que lausengier fals, enoios, fradel,
Desenseignat, vilan e malapres
Ant dich de mi, tant en son entremes,
Que fant cujar que la gensser del mon
Mi tenga gai, gauzen e desiron.
C'om ses dompna non pot far d'amor chan,
Mas sirventes farai, fresc e novel.
Puois chastiar cuidon en gerrian
Nostre baron lo seignor de Bordel,
E per forssa tornar franc e cortes,
Mal estara, s'ancar vilans non es
Tant que chascuns aia gauch si·l respon,
E no·ls enoi si be·ls pela ni·ls ton.
Anta·i aura s'aissi pert son afan
En Limozin on a traich tant cairel
E tanta tor, tant mur e tant anvan
Fraich e desfaich, e fondut tant castel
E tant aver tout e donat e mes
E tant colp dat e receubut e pres
E tanta fam, tanta set e tant son
Cum el a traich d'Agen tro a Nontron.
Rassa, per vos remanon mout claman
En Limozin, de sai vas Monmaurel;
Pel vostre pro avetz faich de lor dan,
So·m dis N'Aimars, e·l seigner de Martel,
E·N Taillafer, e·N Folcaus, e·n Jaufres,
E tuich aicill c'ab vos s'eron enpres.
Non ant las patz ges per vos en que son,
Anz fant lor grat lai al comte Raimon.
Sirventes, vai a·N Raimon Gausseran
Lai a Pinos, q'en ma razon l'espel
Car tant aut son siei dich e siei deman
De lieis que ten Cabrieira e fon d'Urgel.
A mon Fraire en ren gratz e merces
De Berguedan, del fin joi que m'enqes,
Que tot mon cor en tornet gauzion
Qan nos partim amdui el cap del pon.
Si cum l'auzeill son desotz l'aurion
Son las autras sotz la genssor del mon.