Pois als baros enoia en lur pesa
D'aqesta patz q'ant faicha li doi rei,
Farai chansson tal que qand er apresa
A cada un sera tart que gerrei.
E no m'es bel de rei q'en patz estei
Deseretatz, ni qe perda son drei
Tro la demanda q'a fait'a conquesa.

Ad ambedos ten hom ad avolesa
Car ant fait plaich don qecs de lor sordei.
Cinc ducatz a la corona francesa,
E si.ls comtatz, son a dire li trei.
E de Giortz pert lo ces e l'esplei,
E Caersins reman sai en trepei,
E Bretaigna e la terr'engolmesa.

Ges aitals patz non meillura proesa
Cum aqesta, ni autra, com lo grei.
Ni deu sofrir c'om li bais sa riquesa.
Pois Esaudu a tornat deves sei
Lo reis Henrics e mes en son destrei,
E no.is cuich ges q'a son home s'autrei,
Si.l fieu d'Angieus li merma una tesa.

Si.l reis engles li fetz don ni larguesa
Al rei Felip, dreitz es q'el l'en mercei!
Q'el fetz liurar la moneda englesa,
Q'en Franssa.n son carzit sac e correi.
E no foron Angevin ni Mansei,
Qe d'esterlins foro.ill primier conrei
Qe desconfiron la gen campanesa.

Lo sors Guerrics dis paraulla cortesa
Qan son nebot vic tornat en esfrei,
Qe desarmatz volgra.n fos la fins presa,
Qand fo armatz non volc penre plaidei.
E non semblet ges lo seignor d'Orlei,
Qe desarmatz fon de peior mercei
Qe qand el cap ac la ventailla mesa.

A rei armat o ten hom a flaquesa
Qand es en camps e vai qerre plaidei.
Ben ant camjat honor per cobeesa,
Segon q'auch dir, Bergoignon e Francei.
E valgra mais, per la fe q'ieu vos dei,
Al rei Felip, comenses lo desrei
Que plaideiar armatz sobre la glesa.

Vai, Papiol, mon sirventes a drei
Mi portaras part Crespin el Valei
Mon Isembart en la terra artesa.

E digas li q'a tal dompna soplei
Que marves posc jurar sobre la lei
Qe.ill mieiller es del mon e.il plus cortesa.