| prosody | miscellaneous |
Pois als baros enoia e lor pesa D'aqesta patz q'ant faita li doi rei, Farai chansson tal que qand er apresa A cada un sera tart que gerrei. E no m'es bel de rei q'en patz estei Deseretatz ni que perda son drei Tro la demanda q'a faita a conquesa. Ad ambedos ten hom ad avolesa Car ant fait plaich don qecs de lor sordei. Cinc dugatz a la corona francesa, E, si·ls comtatz, son a dire li trei, E de Giortz pert lo ces e l'esplei, E Caersins reman sai en trepei, E Bretaigna e la terra engolmesa. Jes aitals patz non meillura proesa Cum aqesta, ni autra, com lo grei; Ni deu sofrir c'om li bais sa riquesa. Pois Esaudun a tornat deves sei Lo reis Henrics e mes en son destrei; E non cuig jes q'a son home s'autrei Si·l fieu d'Angieus li merma una crestesa. Si·l reis engles li fetz don ni larguesa Al rei Felip, dreitz es q'el l'en mercei, Q'el fetz liurar la moneda englesa, Q'en Franssa·n son carzit sac e correi; E non foron Angevin ni Mansei, Que d'esterlins foro·il primier conrei Que desconfiron la gen campanesa. Lo sors Guerrics dis paraulla cortesa Qan son nebot vi tornat en esfrei: Totz desarmatz volgra·n fos la fins presa, Qan fo armatz non volc penre plaidei; E non semblet jes lo seignor d'Orlei, Qe desarmatz fo de peior mercei Qe qand el cap ac la ventailla mesa. A rei armat o ten hom a flaquesa Qand es en camp e vai penre plaidei. Ben ant camjat honor per cobeitesa, Segon q'auch dir, Bergoignon e Francei; E valgra mais, per la fe q'ieu vos dei, Al rei Felip, comenses lo desrei Que plaideiar armatz sobre la glesa. Vai, Papiol, mon sirventes a drei Mi portaras part Crespin-el-Valei Mon Isembart en la terra artesa. E digas li q'a tal dompna soplei Que marves pot jurar sobre la lei Qe·il mieiller es del mon e·il plus cortesa. |