
| Bertran de Born | Troubadours | Prosody | Newsletter | Links |
Be.m platz car trega ni fis
Non reman entre.ls baros,
C'ades plantavon boissos.
Tant amon ortz e jardis,
Aize ab pauc de compaigna,
Sembla.is gardon d'Anssessis.
Que ja lai on uns d'els fos
Non intraretz ses mesclaigna.
Ancaras i aura ris,
E ben leu amarant nos
Et acuillirant los pros!
E deran dels barbaris,
Si volon c'ab lor remaigna.
Que ja per cridar Paris
Senes autras messios,
Non conqerran gen estraigna.
Ja non crezatz c'om ressis
Puoig de pretz dos escalos,
Mas al soteiran de jos
Pot ben estar qetz e clis.
Et en aquel que remaigna
Qe per mil marcs d'esterlis
No.n poiria poiar dos,
Tant tem q'avers li sofraigna.
Ben volgra.l reis fos devis
E qe passes sai mest nos
E que saubes dels baros
Cals l'es fals ni cals l'es fis,
E conogues la malaigna
De que clocha Lemozis.
Q'era sieus, e fora.ill bos,
Mas us sobros lo gavaigna.
Ben volgra l'en maschausis,
Coras q'en fos lezeros!
E q'en passes dos cedos
Anz qe trop li endorzis.
Pois q'er vengutz de la Maigna,
Eu voill n'Aimars lo meschis
E.n Guis fasson partizos
Tan engals c'us no s'en plaigna.
Mainier, ges per los Canzis,
Si.ls alberga.n Malmiros,
No.m fassatz mal a rescos -
Non en serai plus aclis -
Ni pe'n Peiro la Cassaigna,
De que s'es malmenatz Guis
Vas mi de doas preisos:
En amor et en compaigna.
Papiol, ja.n Frederis
Non feira aital bargaigna
Cum fetz lo fills n'Aenris,
Qan pres romieus ab bordos
Don pres Poilla e Romaigna.