prosody | miscellaneous |
Can mi perpens ni m'arbire Qu'eu son, ni de cal part veng, Meravil me mot e·m seing, Con Dieus volc esser soffrire Tan lonjamenz dels mieus torz. Mas cel qu'es verais e forz, Pos li plaz c'a lui me vire, Deing asi·l peccat ausire Com mos mals talans es morz. Be·s vol de tot be devire Qui contra Dieu pren nuil geing, Que Dieus non vol c'om l'enseing. Cuidavam passar ab rire Per nostres nescis deporz. Fraire, per pauc loncs acorz No nos fes trop tart assire Tan tost deu hom far con dire Lo ben, c'ades vai hom morz. Que es hom, qant m'o cossire, Ni qe val? En re no·l teing. E doncs rics per qe si feing? Es rics? Anz n'es trop a dire, Aitan es freols l'eforz Lo jorn c'om passa los porz On van tut, ses contradire: Cals que·s fassa gais ni·s mire, A toz es comunals morz. Lo seingnor, qui es complire De toz jois, prec c'ab nos reing! Alas del cor! Com m'estreing, Cant mi membron li sospire Deslials e·l fals conorz! Mas ar si camja ma sorz En ben, per que no·m n'aïre. Tals n'er ben leu escarnire, Qu'eu soi vius et el er morz. Pos Dieus volc sofrir martire, Ja nos no n'aiam desdeing, C'ab atretal entreseing Nos a traïz lo traïre, Saludan; don desconorz No m'es, c'al deabl'estorz Soi ab tan, cui foi servire. Non a poder plus qe·m tire, Per que no·m fa paor morz. Folquet, si ses contradire Crezes so qe·us auçi dire, No m'agra fag paor morz, Mas a sel en soi grazire Qui per nostra mort ausire Deignet esser en croz morz. |