home page ?


Si tuit li doil e·il plor e·il marrimen
E las dolors e·il dan e·il chaitivier
Q'om hanc agues en est segle dolen
Fossen ensems, sembleran tuit leugier
Contra la mort del jove rei engles,
Don reman pres e jovenz doloiros
Escurs e tieins e negr' e tenebros,
Sems de tot joi, plens de tristor e d'ira.

Dolen e trist e plen de marrimen
Son remasut li cortes soudadier
E·il trobador e·il joglar avinen:
Trop an e Mort agut mortal guerrier
Qe tout lur ha lo joven rei engles
Vas cui eran li plus larc cobeitos.
Ja no er mais ni no crezatz q'anc fos
Ves aqest dol el segle plurs ni ira.

Estenta Mortz plena de marrimen,
Vanar te potz qe·l meillor cavalier
As tout del mond c'anc fos de nulla gen,
Qar non es res q'a pretz aia mestier
Qe tot no fos el joven rei engles;
E fora miels, s'a Deu plagues razos,
Qes el visqes el qe maint'autr'enoios
Q'anc non feiron als pros mas dol e ira.

D'aqest segle flac, plen de marrimen,
S'amors s'en vai, son joi teing mensongier,
Qe no·i a ren qe non torn en cozen;
Tot jorn veiretz qe val meinz oi qe ier.
Chascuns se mir el joven rei engles
Q'era del mond lo plus valenz dels pros:
Ar n'es anatz sos gentz cors amoros,
Don es dolors e desconortz et ira.

Celui cui plac per nostre marrimen
Venir el mond e nos trais d'encombrier
E receup mort per nostre salvamen,
Qom a senhor humil e vertadier,
Clami merce q'al jove rei engles
Perdon, si·l platz, si con es vers perdos,
Qe·l fass'estar ab honratz compagnos
Lai on anc dol non ac ni mal ni ira.