prosody | miscellaneous |
So don me cudava bordir, M'a Amors a certas tornat, Qe.m fai amar outra mon grat Liei, ce no m'o degna grasir! Antc car si ten ce no.m asir, Me cugia gient aver pagat, E no.s pren garda del pecat Ce.n aura, si.m laisa murir. Mout m'es greu l'afans a sufrir, Car anc mais non avi'amat, E tengues me.n per castiat, S'una ves me.n poges partir. Mout mi sap gent enfolittir Amors, puois l'uogll m'agron mostrat Lo sieu bel cors grail'e dalgat, Ce.m fai tot d'enveja langir. E donc per ce me vol aucir Ma domna, ni.m ten en viltat Car sol m'a de nien levat E car mon sen no.l posc gandir. Mas s'om poges sun cor aucir, Leu agra.l mieu mort e laisat, Car aduc m'a e la foudat De c'ieu planc e plur e sospir. Bella dousa don', al venir Auc dir ce son romieu baisat, Mas ieu n'ai man san cors sercat, C'anc no mi puoc esdevenir! Non es gient c'ieu no me.n albir For sel e ce trop falsetat! Pero non ai tant engignat C'Amors me.n feses anc giausir. Mas ancar non soi al fenir, Ce merces anb umilitat M'o pot aver leu restaurat, Si.m degna mi dons sovenir! Si fara, ce no.n deu faglir, Mas antc n'aurai sent ves plorat! Mas Dieus non vol desesperat, Per c'ades atent e desir. Canson, en Calabron vai dir, Cui bos pres a per sieu triat, Que, pos qe ac son cap levat, Non . . . . . . . . . . . . . . . . . |