prosody | miscellaneous |
Anc mais hom tan ben non amet, Com ieu am, de cor vertadier, Cella don ai tal desirier, Que maint sospir coral en get. E non l'aus mostrar mon talan, Per paraulla ni per semblan! Que sos pretz fis e vertadiers Es tals que no-i val repropchiers C'om sol dir per afortimen: Amors fai engal tota gen. Dompna, cel vers Dieus qui formet Vostre gen cors franc, plazentier, Anc en tan no-us volc dar parier, Car de totz bes vos estrenet Tan largamen e ses garan, Que si saubut fos tan ni qan De ben lo vostres tan pleniers, Q'esser ne pogra captaliers Totz lo mons, a mon escien Agra-i pres gran meilluramen. Dompna, ben a .vi. ans o set Q'ieu ai estat en cossirier Cossi, a lei de messatgier D'un vostr'amic, celan e quet, Vengues a vos merces claman. Mas qan mi pens lo gran boban Q'es en vos, e los faitz sobriers, Ieu m'espert tot com l'esparviers, Que non a ni forssa ni sen, Qan poders d'aigla-l sobrepren. Anc tan aut aigla non montet Ni nuils non pren ni nuils non fier, Com vostre pretz monta e conquier Tot so que pretz plus pres autet. Et ieu com l'auzelletz tremblan, Esgart vas vos e-m vir, garan, Car non aus esser presentiers, Que voles lai on volontiers Volera tost! pero volen Vol en, vas vos, ses cor volven. Dompna, cel que primiers trobet C'om mescles fin aur ab acier, Per diaman, que so requier, Mout gran cortesia pensset! Car hom enten per diaman, Quez es fortz et a vertut gran, Amors et amans es aciers, Dompna, fis aurs e gaugz entiers, E-l fabres que l'obra cozen De totz tres fai obra plazen. Dompna, per Dieu q'en crotz estet, Vos clam merce e-us prec e-us quier, Que no voillatz cest castier Aissi totz temps tenir en vet, Que sivals merce no-us deman, Ab huoills ab sospirs e ab chan. Vostr'om soi, fins e domengiers, Que no-m n'eschai autre logiers. Voillatz, sivals, que bendizen De vos, aleuge mon turmen. Natura volc e autreiet Que tota res agues mestier De queacom, per qu'eu m'ofier A vos servir, e si-m forsset De vos amar Amors aitan, Quez ieu no-i gart ni pro ni dan. Pois vei q'esser non pot estiers, De vos non serai clamatiers, Anz sufrirai alegramen Lo mal que-m fai viure languen. |