home page ?


Puois amors vol e comanda
Q'en cantan mon cor retraia,
Ben dei far canson que plaia
Als amans, on que s'espanda,
C'autres non vuoill de chant servir!
Car non conoisso-l gai desir,
Que-l cor aflama e enpren
De cel que ama finamen.

Qui ben ama petit blanda
Si donz, pois la sap veraia,
Que non er, si trop l'asaia
Ni del tot s'amor demanda,
Non ai' enoi a-l escondir.
Pregon per lui huoill e sospir,
Esforz se de be metre e gen,
Que tals precs vol dompna q'enten.

Tant m'esclaira e m'abranda
Us douz rais c'al cor mi raia,
C' ades vei so que m'apaia!
E s'era neus en Islanda
De lai venria sai chausir
Cella que sap, al departir,
Mon cor entailla soptilmen
En si mezeus, si q'ieu lai sen.

Qu'en tant cum lo cels garanda,
No nasquet dompna tant gaia,
Tant valens ni que tant aia
So que fins pretz vol e manda:
Gen sap parlar e acuillir
E dompnejar e retenir
Ab bel semblan tota la gen,
Et amar un sol coralmen.

Lai on hom ditz: si' a randa
Vuoill que ma chansso-s retraia,
Que chausimen e men aia.
Non conosc c'aillors resplanda.
Lai pot hom bon pretz mantenir,
Car Dieus i volc tan gen assir
Un castel fort e avinen,
Q'es flors de joi e de joven.