home page ?


Ja non volgra q'hom auzis
los dousz chans dels aucellos
mas cill qi son amoros,
qe res tan no m'esbaudis
co·ill aucellet per la plaigna
e·ill bella cui soi aclis:
cella·m plasz mais qe chancos,
volta ne lais de Bretaigna.

Be m'agrada e m'abellis,
mais no soi aventuros,
q'ades es hom cobeitos
de cho q'es plus grieu conqis;
donch qe·m val ni qe·m gazaigna
s'ieu l'am e ill no·m grazis!
Amarai donch en perdos?
oc ieu, anceis que remaigna.

Be m'estera s'ades vis
lo sieu bel cors, gai, joios;
e quan no vei sas faichos,
si be·m soi en mon pais,
cug esser loing en Espaigna,
preon entre Sarrazis;
sol lo vezer m'en es bos,
q'als non aus dir que re·m taigna.

Ferms soi eu be, qar soi fis;
qe s'ieu foss fals ne ginhos
ieu n'hagra pro conpaignos,
mais sa beltatz e·l dolz ris
mi tolon de lor bargaigna;
qar ill val tan, cho·us plevis,
qe si sol merces i fos
ren als no es qi·m soffraigna.

Be volgra qe Limozis
fos plus prop de Mauretaigna,
per cho qe plus sove vis
lo seinhor q'es larcs e pros
e tan de bona conpaigna.