prosody | miscellaneous |
S'om pogues partir son voler De so don plus a.l cor volon, Can no.n pot jauzimen vezer, L'uns dels grans sens fora del mon! Car, de las grans foudatz que.i son, Es be la maier, qui s'enten Segre son dan ad escien, Car doblamen Fai faillimen -- Pero greu er fis amics drutz privatz Si.l bes e.l mals e.l jois e.l dan no.il platz. Tot aisso mi vengr' a plazer, Si tot sui el maltraich prion, S'Amors mi volgues tant valer Que l'amoros cors deziron Mi pagues d'un joi jauzion, Qu'assatz par que for' avinen Qez agues del ben qui.l mal sen! Q'ie.n preira cen Malstraitz sofren, E fora.m jois e plazers mout onratz, S'apres cen mals en fos d'un joi pagatz. Mas ieu lo pert si.l ben esper, Cum cel q'al jogar se confon, Qe jog' e non pot joc aver, E non sent fam ni set ni son -- Atressi m'es pojat el fron Et intrat el cor, follamen, Que, qan plus pert, mais i aten Cobrar soven, Tant ai fol sen E l'atendres non es res mas foudatz, Car a mon dan sui trop enamoratz. Tuich trop son mal, q'ieu.l sai en ver, Qe.l aut pojars, don chascus gron, Q'ieu fezi, m'a faich bas chazer -- E pero pojei tant amon Que penre cuidei l'aurion, Qu'om non pot penre ab ren viven De tant fort manieira.is defen! Pero temen, Et humilmen, O comensei com hom d'Amor forssatz, Don non m'er mal, si n'er' a dreig jutjatz E car res no.m pot pro tener Ab lieis don muor et art e fon, Un sen fauc, qu'ab forsat poder Fug de lieis vezer e.m rescon -- Mas mos sens no vei que m'aon, Q'ieu muor qand no vei son cors gen E qand lo vei muor eissamen, Qe nuill parven No.m fai plazen! Anz qand l'esgart esgard' ad autre latz, Que no m'acuoill ni.m vol aver solatz. Vas mi donz sui de franc saber, Plus humils d'un frair de Granmon, Et ill m'es d'orgoillos parer Si que, qan la prec, no.m respon -- Un aventur' ai, no sai d'on, Q'anc re non amei coralmen C'orguoill no.m mostres mantenen, C'aital tormen Brau e cozen Mi mostr' Amors, a cui me sui donatz! Aquest m'es totz lo guizerdons e.l gratz Si be.m sui en greu pessamen, Cum cel qe merce non aten, Chanssos, vai t'en Tost e corren Dir mon Thesaur, de cui es Monferratz, Q'ieu.l qier perdon car lai non sui tornatz. Bels Diamans, be.m plai vostra beutatz, E ben lo pretz on chascun jorn pojatz. |