home page ?


A penas sai comensar
Un vers que volh far leuger
E si n'ai pensat des er
Que.l fezes de tal razo
Que l'entenda tota gens
E qu'el fass'a leu chantar!
Qu'eu.l fatz per pla deportar.

Be.l saupra plus cobert far!
Mas non a chans pretz enter,
Can tuch no.n son parsoner.
Qui que.s n'azir, me sap bo,
Can auch dire per contens
Mo sonet rauquet e clar
E l'auch a la fon portar.

Ja, pos volrai clus trobar,
No cut aver man parer
Ab so que ben ai mester
A far una leu chanso!
Qu'eu cut c'atretan grans sens
Es, qui sap razo gardar,
Com los motz entrebeschar.

D'als m'aven a consirar!
Qu'eu am tal que non enquer
Per so car del consirer
Sai be que fatz mesprezo.
Que farai c'us ardimens
Me ve qu'eu l'an razonar
E paors fai m'o laissar.

Be lo.i volria mandar,
Si trobava messatger,
Mas si.n fatz altrui parler,
Eu tem qu'ilh me n'ochaizo!
Car non es ensenhamens
C'om ja fass' altrui parlar
D'aisso que sols vol celar.

Tan be.m sap lo cor comtar
La beltat e.l pretz sobrer
Que gran batalha.n sofer,
Car no.i vauc ad espero.
Pois m'en ven us espavens
Que m'en fai dezacordar
E mon ardimen baissar.

Ges no la posc oblidar,
Tan me fai gran dezirer,
E volh peitz c'a mo guerrer
Celui que d'als me somo!
Car lai es mos pensamens
E melhs no.m pot solassar,
Sol que.m lais de leis pensar.

Consirers m'en es guirens!
C'anc re tan no.m poc amar,
Pos la vi, ni tener char.