home page ?


Be deu en bona cort dir
Bo sonet qui.l fai,
Per qu'eu retrairai
Un levet e qui l'apren,
Parra d'ome no-chalen!
C'aissi com si no.m chalia,
Fatz leugers sonetz,
Per que.l plus greus semblans sia
Leus e bos afaire.

Mas un petit volh gequir -
E si falhirai -
So don chantarai,
Pos que.lh rei entre lor gen
An pres tal acordamen
Bo.m sap que d'esta paria
Seg'als Mors esfretz
E cilh n'aion manentia
Cui n'er mal a traire.

E Deus los en lais jauzir,
Qu'eu m'entremetrai
D'aisso que m'eschai!
Que no m'azaut de trop sen
N'en trop foldat no m'enten.
Pero sens, pretz e folia
Chascus a sas vetz,
Qui be.ls assembla ni.ls tria,
Segon mo veiaire.

Mas en sonh volh reverdir
Que.m te trist e gai!
Que tot ensems n'ai,
Ir'e joi e marrimen
Que.m fai sospirar soven.
Don no dezir companhia,
Si be.m vauc soletz!
Ans sai que be m'estaria,
S'er'amatz amaire.

Ab so que desovenir
Me deuria sai
L'amistatz de lai
Per que car tot eissamen
Sai m'agrat. e de qu'i men
Er dic so que tem m'aucia
Com fols, car me letz
Per re no.m chastiaria, -
Tro qu'en torn a braire.

Greu m'i tengra de falhir,
Mas eu recebrai
Segon que metrai.
Bon es qu'eu eis me repren,
Can ai dich gran falhimen!
Pero si.s n'apercebria
Be petitz tozetz!
Mas eu menti, tan volria
Plazer fors mon aire

Ni ja per adrech mentir
Midons no perdrai
C'ai dich ben estai
C'ades vauc mo tort creissen,
No.i a trop de fenhemen,
S'eu dic que no la perdria!
Vos vos chalaretz,
Na Parlera-Boch', un dia,
Fe que dei mo paire

Bel'amia, plus querria
Que.m consentissetz
Quez un jorn vos clames mia
C'Arle ni Belcaire

Ja mo Joios no.m veiria
Ni m'o veirai gaire