home page ?


En un chantar,
Que dei, de ces
Volh metre ponha que de manhs
M'escus que.m n'aveni'a far.
Car anc no.m fezi fort preiar,
Mentre que bos chans fo grazitz!
Mas qu'er'es tan mal acolhitz
Jois e solatz,
No sai com entre tans iratz
Ja sia sols conhdes ni gais
Ni com en bo chantar m'eslais.

E no compar,
Si no.l degues,
Per can val l'onors ni.l gazanhs
Qu'er n'aven als amics, d'amar
Ja.m n'avengues mais a pensar,
Mas estera.n demenhs marritz
Jostals rics avols embronsitz
Cui bes ni patz
Ni cortz ni dos ni pretz no platz!
Tan penson d'us vilas assais
Don mals e no-fes brolh'e nais.

E chastiar
No.s volon ges,
Per que m'er lor solatz estranhs,
Pos vei que no n'er de cobrar
C'a forsa.m n'aven a parlar,
E peza.m, car jois es falhitz,
E vauc per una chamjairitz
Desconortatz
Cui fui, mentre.m semblet vertatz
Sa mensonha, fis e verais,
En qu'ela.m galiet e.m trais.

E.m fetz cudar
Que menhs valgues
Fis argens esmeratz qu'estanhs
C'oi res no.m podi'assenar.
Mas era.m lais aconselhar
E conosc, can sui eissernitz,
Que damnatges sembla petitz,
Pos es passatz!
Be sai qu'enan n'es om iratz,
Mas pois s'en vai la pen'e.l fais.
Fols es qui de l'amar s'irais

E.m fetz lonhar,
Tan me promes,
De clams e d'iras e de planhs,
Si com m'avetz auzit comtar
Que.m solia d'un gan clamar
Que.m fo de gran damnatge guitz.
E pois la mal'abetairitz
Chamjet me datz
C'aissi com m'en er'alegratz
Me fo pois irables esglais
Qui ab sa mal'amor m'atrais.

E car fizar
No s'i pot res,
An pur co.s poscha cel barganhs,
C'assatz lo.m posc leu oblidar!
C'un joi, que.m fai d'Amor lauzar,
Cel que m'es dins el cor aizitz
Fis e ferms e que.m fo cobitz,
Ans que fos natz,
E si be.s m'er'aitan tarzatz,
Be sai d'Amor c'anc no.l m'estrais,
Mas ponhava co.m valgues mais.

Apres l'anar
C'avem empres
Lai on es lo comunals banhs,
Si Deus nos o don'achabar,
Cut esser pro fis c'al tornar
Si'amics onratz e jauzitz.
E vos, Senher, c'anc no mentitz,
Lai no.ns gicatz
E dels Sarrazis aesmatz
Com la lor leis ombriva bais
E cela poi que.ls savis pais

E ja, Senher, no consentatz
Que l'avols gens vas me s'eslais,
Ans sion chassat part Roais
A. Kolsen. Halle, Max Niemeyer Verlag, et .)