![]() |
|||
prosody | miscellaneous |
En un chantar, Que dei, de ces Volh metre ponha que de manhs M'escus que.m n'aveni'a far. Car anc no.m fezi fort preiar, Mentre que bos chans fo grazitz! Mas qu'er'es tan mal acolhitz Jois e solatz, No sai com entre tans iratz Ja sia sols conhdes ni gais Ni com en bo chantar m'eslais. E no compar, Si no.l degues, Per can val l'onors ni.l gazanhs Qu'er n'aven als amics, d'amar Ja.m n'avengues mais a pensar, Mas estera.n demenhs marritz Jostals rics avols embronsitz Cui bes ni patz Ni cortz ni dos ni pretz no platz! Tan penson d'us vilas assais Don mals e no-fes brolh'e nais. E chastiar No.s volon ges, Per que m'er lor solatz estranhs, Pos vei que no n'er de cobrar C'a forsa.m n'aven a parlar, E peza.m, car jois es falhitz, E vauc per una chamjairitz Desconortatz Cui fui, mentre.m semblet vertatz Sa mensonha, fis e verais, En qu'ela.m galiet e.m trais. E.m fetz cudar Que menhs valgues Fis argens esmeratz qu'estanhs C'oi res no.m podi'assenar. Mas era.m lais aconselhar E conosc, can sui eissernitz, Que damnatges sembla petitz, Pos es passatz! Be sai qu'enan n'es om iratz, Mas pois s'en vai la pen'e.l fais. Fols es qui de l'amar s'irais E.m fetz lonhar, Tan me promes, De clams e d'iras e de planhs, Si com m'avetz auzit comtar Que.m solia d'un gan clamar Que.m fo de gran damnatge guitz. E pois la mal'abetairitz Chamjet me datz C'aissi com m'en er'alegratz Me fo pois irables esglais Qui ab sa mal'amor m'atrais. E car fizar No s'i pot res, An pur co.s poscha cel barganhs, C'assatz lo.m posc leu oblidar! C'un joi, que.m fai d'Amor lauzar, Cel que m'es dins el cor aizitz Fis e ferms e que.m fo cobitz, Ans que fos natz, E si be.s m'er'aitan tarzatz, Be sai d'Amor c'anc no.l m'estrais, Mas ponhava co.m valgues mais. Apres l'anar C'avem empres Lai on es lo comunals banhs, Si Deus nos o don'achabar, Cut esser pro fis c'al tornar Si'amics onratz e jauzitz. E vos, Senher, c'anc no mentitz, Lai no.ns gicatz E dels Sarrazis aesmatz Com la lor leis ombriva bais E cela poi que.ls savis pais E ja, Senher, no consentatz Que l'avols gens vas me s'eslais, Ans sion chassat part Roais A. Kolsen. Halle, Max Niemeyer Verlag, et .) |