![]() |
|||
prosody | miscellaneous |
Sol c'Amors me plevis C'aissi co.lh fora fis M'atendes convinens, Enquer me trobera Drech en sa charrera! Mas non entenda ges Si, can m'aura repres, Que.m fass' un jorn jauzir E pois tot l'an languir, Car no.m sembl' avinens Aitals jocs ni sabens C'om totz sos ans Do per dos o tres semblans Mas si.m fezes Segon mo servir merces, Domna gensor de ric pretz ai chauzida, Vas cui aclis fora tota ma vida. Mas s'ela m'o sofris Vas cui serai aclis, S'Amors vol, umilmens, D'aitan la preiera Que no.m fos trop fera Ni ges no.lh desplagues, Si mo cor li disses. Car pos c'om no pot dir So cor ni descobrir Lai on es sos entens Pauzatz, drechs es niens Totz als bobans, C'om pot far en fols mazans! Don ses defes, Pos que mo cor dich l'agues, Tot sai de ver que ma bon' escharida En breu de tems vengra senes falhida. S'om m'enquer qui m'o dis, Respon li: sos bels vis. E com es tan plazens Oc, e mais enquera! Tan qu'eu no cudera C'anc mais esser pogues Quez ilh tan me plagues. Qu'eu posc de ver plevir: Can sos bels olhs remir Amoros e rizens, Tan sui sobrejazens E dezirans Qu'eu mor com fos sos comans E gen apres A far tot so que.lh taisses! C'aissi com es de totz valers complida, Tanh qu'ilh sia de servidor garnida. E pos c'ab so dolz ris A mo cor el seu mis, Per far sos mandamens - C'altra n' esquivera - Segrai sa banera. C'as dich no saps cals s'es Oc eu d'aisso si.m pres, Nems cudei enardir. Deus me gart de falhir Me trai men, pos si.m vens Sa grans beltatz e.l sens E.l cors prezans, Avinens, gen aconhdans Que non es res C'ostar del cor la.m pogues Fai to voler! molt es de te sazida. Ai, co.m plai fort, si no.m met en oblida Mas s'a l'emperairis, Que tan gen m'a conquis, Plagues e fos sofrens D' auzir ma preiera, Enquer l' o dissera, Car sos parlars cortes En so servir m'ames, Qu'ilh degues acolhir De bo grat mo servir, Pos sers obediens Li sui ses totz contens E fis amans Francs, umils e merceians. E qu'en di, res Vos altres amans no.s pes! Si ai saubut chauzir a ma partida Tal c'anc no fo de be-far adormida Mas si.l cors convinens, Adrechs, sobreplazens Sofre, membrans Be.us dic: ja, per mil afans Que trachs n'agues, Non er jois que.m retraisses D'onrar e de servir, qui que men crida, Leis per cui es onors tot' esclarzida Ad Amor prei, qu'er tan s'es adormida, Qu'endrech de me per merce, si ressida. |