home page ?


Leu chansoneta m'er a far,
Pus n'ay man de ma douss'amia,
Qu'estiers non la vuelh ja chantar,
Quar no plai joys ni cortezia
Als ricx, tan son tornat avar!
Mas per elhs no m'en dey laissar,
Qu'ieu n'ai pro, s'a midons plazia.

Pro n'ai ieu, sol midons m'ampar!
Per qu'avols ricx no blandiria,
Pus que no-s volon esmendar
Dels croys faitz que fan quascun dia,
E no-s ne podon castiar,
E pueys pesson de dompneyar
Per qu'en pren a mon cor feunia.

D'aisso fan dompnas a blasmar
Quar joys se pert e pretz ten via,
Que si-lhas volguesson amar,
Lo mon fora guays cum solia,
E-l cavalier tengran se car
E volgra quecx son benestar!
Mas tot torna en trichairia.

D'elhs no-m cal, sol que Dieus me gar
Midons e-m do so qu'en volria.
Mas elha no-m pot ren donar,
Tan suy sieus que-l dos remanria
Sieus, cum seria enans del dar,
Qu'ieu non ai cor ni ren tan car
Ni aurai, que tot sieu no sia.

Al valen rey que-s fa lauzar
D'Arago, chanso, te y ta via,
Qu'elh es reys que sap ben regnar,
Vas Dieu, vas pretz, si no-s cambia!
Mas d'aysso-s sapcha-l reys gardar,
Que Dieus e pretz son d'aitan par,
Qu'ades los pert qui-s ne desvia.

N'Esclarmonda sal Dieus e gar,
Qu'es de fina beutat ses par
E de guaya, plazen conhdia.

Le noms ditz qui-l sap declarar,
Qu'es clar'e munda de follia.