
| Marcabru | Troubadours | Prosody | Contact Us | Anamorphisms |
Bel m'es can s'esclarzis l'onda
E qecs auzels pel jardin
S'esjauzis segon son latin!
Lo chanz per los becs toronda,
Mais eu trop miels qe negus.
Qe scienza jauzionda
M'apres c'al soleilh declin
Laus lo jorn, e l'ost' al matin,
Et a qec fol non responda
Ni contra musart no mus.
Car l'Avolenza recoinda
A semblan del flot marin,
Per q'ieu segnhorei mon vezin,
E no vueil ges de mi bonda
So don hom m'apel caus.
Ia non er mais sazionda
Enveia tro en la fin,
Ni Cobezeza atressi,
Q'evejos e dizironda
Vai e reven al pertus.
Ni non cug mai que.s resconda
Malvestatz, c'a plen camin
Segon ja li ric son train,
E canc Avolez' ablonda
Es Malvestatz crup de sus.
A greu aura ia vergonda
Putia de gros bosin,
Mas nafrot baldit baboin
Ja acueilh, car li aprionda
Soven, qi qe s'en graus.
Car el n'a la clau segonda
Per qe.l segner, so.us afin,
Porta capel cornut conin,
C'ab sol un empeut redonda
Si donz, lo ditz Marcabrus.
E non puesc mudar non gronda
Del vostre dan moillerzin,
E pos res non reman per mi
Si l'us pela l'autre tonda
E reuerc contra raus.
Que.l vostre domneis sobronda
E sembla joc azenin
E de loc en loc ris canin
E qer com Dieus lo confonda
Qi sobre tot be vol plus.
Se.l segnorius de Gironda
Poia, encar poiara plus,
Ab qe pense com confonda
Paias, so.ilh manda Jhezus.