The Democratic Republic of Poetry
MarcabruTroubadoursProsodyContact UsLinks

Cortesamen vuoill comenssar
Un vers si es qui l'escout'ar,
E puois tant m'en sui entremes,
Veirai si.l poirai affinar,
Qu'eras vuoill mon chan esmerar,
E dirai vos de maintas res.

Assatz pot hom villanejar
Qui Cortezia vol blasmar,
Que.l plus savis e.l mieills apres
Non sap tantas dire ni far,
C'om no li posca enseignar
Petit o pro, tals hora es.

De Cortesia.is pot vanar
Qui ben sap Mesur' esgardar!
E qui tot vol auzir quant es,
Ni tot cant ve cuid' amassar,
Del tot l'es ops a mesurar,
O ja non sera trop cortes.

Mesura es de gen parlar,
E cortesia es d'amar!
E qui non vol esser mespres
De tota vilania.is gar,
D'escarnir e de folleiar,
Puois sera savis ab qu'el pes.

C'aissi pot savis hom reignar,
E bona dompna meillurar!
Mas cella qu'en pren dos ni tres
E per un non si vol fiar,
Ben deu sos pretz asordeiar,
E sa valors a chascun mes.

Aitals amors fai a prezar
Que si meteissa ten en car!
E s'ieu en dic nuill vilanes
Per mal que la.n vueilh encolpar,
Be.ill lauzi fassa.m pro muzar,
Qu'ieu n'aurai so que.m n'a promes.

Lo vers e.l son vuoill enviar
A.n Jaufre Rudel outra mar,
E vuoill que l'aujon li Frances
Per lor coratges alegrar!
Que Dieus lor o pot perdonar,
O sia pechatz o merces.