home page ?


L'autrier fui en paradis,
Per qu'eu sui gais e joios
Car tan me fo amoros
Deus, a cui tôt obezis,
Terra, mars, vais e montaingna;
E·m dis: "Morgues, car venguis
Ni con estai Montaldos,
Lai on as major compaingna?

— Seingner, estat ai aclis
En claustra un an o dos,
Per qu'ai perdut los baros.
Sol car vos a m e·us servis
Me fan lor amor estraingna.
En Randos, cui es Paris,
No·ra fo anc fais ni gignos,
E de mos cors cre que·m plaingna.

— Morgues, ges eu no grazis,
S'estas en claustr'a rescos,
Ni vols guerras ni tenzos
Ni pelega ab tos vezis
Per que·l baillia·t remaingna.
Anz am eu lo chant e·l ris,
E·l segles en es plus pros,
E Montaldos i eazaingna.

— Seingner, eu tem que failli;
S'eu fatz coblas ni chanzos,
Qu'om pert vostr' amor e vos
Qui son escien mentis:
Per que·m part de la bargaingna.
Pel segle, que no·m n'ais,
Me tornei a las leizos
E'n laissiei l'anar d'Espaingna.

— Morgues, be mal o fezis
Que tost non ânes coichos
Al rei, cui es Olairos,
Qui tant era tos amis:
Per que lau que t'o afraingna.
Ha! quanz bos marcs d'esterlis
Aura perdutz els teus dos;
Qu'el te levet de la faingna.
— Moine, tu fis bien mal

— Seingner, eu l'agra be vis
Si per mal de vos no fos,
Car anc sofris sas preisos.
Mas la naus dels Sarrazis
No·us menbra ges cosi-s baigna,
Car se dinz Acre-s coillis,
Pro i-agr' enquer Turcs felos:
Fols es qui·us sec en mesclaigna!