prosody | miscellaneous |
Er quel jorn son belh e clar, Vuelh ab conhdia ...st un vers... u sairet far Ses maestria. Quan per gauch del temps novelh El bosc s'alegron l'auzelh, Et ieu m'alegri, quar mi Sovel iorn ser e mati Be aman de la gensor Que ten mor cor en doussor Tal que nom sen Nulh greu pessamen, Quar am en luec tan valen. En senhor dous ab amar Sui tota via, Que vei lieis cui tenc plus car Que ren que sia, Per que temen sieus m'apelh Lauzan son gai cors isnelh, Vas cui soplei et acli. Et anc pueis pos que la vi, Sa fina fresca color, No dezirei autr'amor Ni non aten Aver iauzimen Mais de lieis a cui me ren. Ses cor morn me fai estar La nueit el dia Silh quem promes que, si dar S'amor devia, Dar la m'ia, don m'es belh Qu'ieu estei en son capdelh Per tostemps mais serven li Lejals, humilhs, ab cor fi, Dizen m'en vera lauzor. M'aura ferm per servidor A mon viven, Quar non ai talen, Mas de servir son cors gen. Ges un torn nom puesc lunhar De lieis que mi a Mon cor ni puesc oblidar Sa cortezia, Que quan dejos son mantelh Mi det rizen un anelh, Li'n dei mi conques aissi Que pueis mon cor no'n parti. Mas tant es de gran valor, Qu'ieu ai que no m'am temor, Mas coralmen L'am tan qu'ieu enten Qu'amar mi degr'eissamen. Son adorn belh cors ses par Gai, cui jois guia, No puesc ni sai tan lauzar Quol tanheria. Tan cum fai roza plus belh Vezer que fuelh'en ramelh, Fai plus bel vezer leis qui Parla mielhs qu'autra e ri Tan gen qu'ieu tenc a legor Lo ris vezer, e vens flor Qui eis d'aguilen De beutat plazen Silh de sa cara rizen. Mon chant prezen Al senhor valen Del Baus, qu'en totz bes s'aten. |