home page ?


Er quel jorn son belh e clar,
Vuelh ab conhdia
...st un vers... u sairet far
Ses maestria.
Quan per gauch del temps novelh
El bosc s'alegron l'auzelh,
Et ieu m'alegri, quar mi
Sovel iorn ser e mati
Be aman de la gensor
Que ten mor cor en doussor
Tal que nom sen
Nulh greu pessamen,
Quar am en luec tan valen.

En senhor dous ab amar
Sui tota via,
Que vei lieis cui tenc plus car
Que ren que sia,
Per que temen sieus m'apelh
Lauzan son gai cors isnelh,
Vas cui soplei et acli.
Et anc pueis pos que la vi,
Sa fina fresca color,
No dezirei autr'amor
Ni non aten
Aver iauzimen
Mais de lieis a cui me ren.

Ses cor morn me fai estar
La nueit el dia
Silh quem promes que, si dar
S'amor devia,
Dar la m'ia, don m'es belh
Qu'ieu estei en son capdelh
Per tostemps mais serven li
Lejals, humilhs, ab cor fi,
Dizen m'en vera lauzor.
M'aura ferm per servidor
A mon viven,
Quar non ai talen,
Mas de servir son cors gen.

Ges un torn nom puesc lunhar
De lieis que mi a
Mon cor ni puesc oblidar
Sa cortezia,
Que quan dejos son mantelh
Mi det rizen un anelh,
Li'n dei mi conques aissi
Que pueis mon cor no'n parti.
Mas tant es de gran valor,
Qu'ieu ai que no m'am temor,
Mas coralmen
L'am tan qu'ieu enten
Qu'amar mi degr'eissamen.

Son adorn belh cors ses par
Gai, cui jois guia,
No puesc ni sai tan lauzar
Quol tanheria.
Tan cum fai roza plus belh
Vezer que fuelh'en ramelh,
Fai plus bel vezer leis qui
Parla mielhs qu'autra e ri
Tan gen qu'ieu tenc a legor
Lo ris vezer, e vens flor
Qui eis d'aguilen
De beutat plazen
Silh de sa cara rizen.

Mon chant prezen
Al senhor valen
Del Baus, qu'en totz bes s'aten.