home page ?


Tot enaissi con fortuna de ven
Que torba-l mar e fa-ls peissos gandir,
Es torbada en est segle la gen
Per un fort vent que dels cors fan issir
Fals messongier desleial e traire,
Ab que-s cuoin eissaussar e formir,
Et enaissi fan veritat delir
E'n pert son dreg del tot qui ver vol dire.

A greu sera est segl' en l'estamen
Que a estat, segon que auzem dir,
Que hom era crezutz ses sagramen,
Ab sol la fe, si la volgues plevir,
E veritatz era ses escondire.
Ar es tornatz lo segl' en tal azir
Que quecx pensa de son par a trazir:
Per qu'ieu apel aquest segle traire.

Qui azues dir qual son li faillimen
Que fan en cort sel que degran regir
E an jurat de tenir leialmen
Dreg a cascun premiers los vei faillir,
E fan semblan aqui mezeis de rire.
E-l clamatier, can ve al departir,
Ab penhoras, ab dar et ab servir
Perdon lo sen, cant auzo-l jutge dire.

Entr'els clergues non trop de partimen:
Tot son d'un sen, d'un cor e d'un albir,
E servon Dieu aitan honestamen
Nuill autra res non lur pot abellir
Ni es nuills hom que mal en puesca dire,
Mas sel que-i es, si doncx non vol mentir!
Que-l cavalcar e-l manjar e-l dormir
E-l juec d'amor, tenon a gran martire.

Non trop conseill mas qu'estem lialmen
E que pensem de Jhesu Crist servir,
Car el nasquet per nostre salvamen
E volc en cros per nos la mort sofrir,
Aital seinhor qui'n poiri' autr'eslire
Qu'el fes de se nau per nos recuilhir
Als grans perilhs don non podem gandir
Ses confessar e so c'aurem fag dir.