prosody | miscellaneous |
Tot enaissi con fortuna de ven Que torba-l mar e fa-ls peissos gandir, Es torbada en est segle la gen Per un fort vent que dels cors fan issir Fals messongier desleial e traire, Ab que-s cuoin eissaussar e formir, Et enaissi fan veritat delir E'n pert son dreg del tot qui ver vol dire. A greu sera est segl' en l'estamen Que a estat, segon que auzem dir, Que hom era crezutz ses sagramen, Ab sol la fe, si la volgues plevir, E veritatz era ses escondire. Ar es tornatz lo segl' en tal azir Que quecx pensa de son par a trazir: Per qu'ieu apel aquest segle traire. Qui azues dir qual son li faillimen Que fan en cort sel que degran regir E an jurat de tenir leialmen Dreg a cascun premiers los vei faillir, E fan semblan aqui mezeis de rire. E-l clamatier, can ve al departir, Ab penhoras, ab dar et ab servir Perdon lo sen, cant auzo-l jutge dire. Entr'els clergues non trop de partimen: Tot son d'un sen, d'un cor e d'un albir, E servon Dieu aitan honestamen Nuill autra res non lur pot abellir Ni es nuills hom que mal en puesca dire, Mas sel que-i es, si doncx non vol mentir! Que-l cavalcar e-l manjar e-l dormir E-l juec d'amor, tenon a gran martire. Non trop conseill mas qu'estem lialmen E que pensem de Jhesu Crist servir, Car el nasquet per nostre salvamen E volc en cros per nos la mort sofrir, Aital seinhor qui'n poiri' autr'eslire Qu'el fes de se nau per nos recuilhir Als grans perilhs don non podem gandir Ses confessar e so c'aurem fag dir. |