![]() |
|||
prosody | miscellaneous |
Tot enaissi con fortuna de ven Que torba·l mar e fa·ls peissos gandir, Es torbada en est segle la gen Per un fort vent que dels cors fan issir Fals messongier desleial e traire, Ab que·s cuoin eissaussar e formir, Et enaissi fan veritat delir E'n pert son dreg del tot qui ver vol dire. A greu sera est segl' en l'estamen Que a estat, segon que auzem dir, Que hom era crezutz ses sagramen, Ab sol la fe, si la volgues plevir, E veritatz era ses escondire. Ar es tornatz lo segl' en tal azir Que quecx pensa de son par a trazir: Per qu'ieu apel aquest segle traire. Qui azues dir qual son li faillimen Que fan en cort sel que degran regir E an jurat de tenir leialmen Dreg a cascun premiers los vei faillir, E fan semblan aqui mezeis de rire. E·l clamatier, can ve al departir, Ab penhoras, ab dar et ab servir Perdon lo sen, cant auzo·l jutge dire. Entr'els clergues non trop de partimen: Tot son d'un sen, d'un cor e d'un albir, E servon Dieu aitan honestamen Nuill autra res non lur pot abellir Ni es nuills hom que mal en puesca dire, Mas sel que·i es, si doncx non vol mentir! Que·l cavalcar e·l manjar e·l dormir E·l juec d'amor, tenon a gran martire. Non trop conseill mas qu'estem lialmen E que pensem de Jhesu Crist servir, Car el nasquet per nostre salvamen E volc en cros per nos la mort sofrir, Aital seinhor qui'n poiri' autr'eslire Qu'el fes de se nau per nos recuilhir Als grans perilhs don non podem gandir Ses confessar e so c'aurem fag dir. |
Metrical pattern: 351