home page ?


Una ciutatz fo, no sai cals,
On cazet una plueia tals
Que tug l'ome de la ciutat
Que toquet foron dessenat.

Tug desseneron mas sol us!
Aquel ne escapet, ses plus:
Que era dins una maizo
On dormia, quant aiso fo.

Aquel levet cant ac dormit
E fo se de ploure gequit,
E venc foras entre las gens.
E tug feron dessenamens:

L'uns ac roquet, l'autre fon nus
E l'autre escupi ves sus!
L'uns trais peira, l'autre astella,
L'autre esquintet sa gonella.

E l'uns ferit e l'autre enpeis,
E l'autre cuget esser reis
E tenc se ricamen pels flancx,
E l'autre sautet per los bancx.

L'uns menasset, l'autre maldis,
L'autre juret e l'autre ris,
L'autre parlet e non saup que,
L'autre fes metolas dese.

E aquel qu'avia son sen
Meravillet se mot fortmen
E vi ben que dessenat son.
E garda aval et amon
S'i negun savi n'i veira,
E negun savi non i ha.

Granz meravillas ac de lor,
Mas mot l'an il de lui major

Que-l vezon estar suau men.
Cuidon c'aia perdut son sen
Car so qu'il fan no-l vezon faire.
A cascun de lor es veiaire

Qu'il son savi e ben senat,
Mas lui tenon per dessenat.
Qui-l fer en gauta, qui en col.
El no pot mudar no-s degol.

L'uns l'empenh e l'autre lo bota.
El cuia eusir de la rota:
L'uns l'esquinta, l'autre l'atrai
El pren colps e leva e quai.

Cazen levan, a grans' scambautz,
S'en fug a sa maizo de sautz,
Fangos e batutz e mieg mortz,
Et ac gaug can lor fon estortz.

Aquist faula es per lo mon:
Semblanz es als homes que-i son.
Aquest segles es la ciutatz,
Quez es totz plens de dessenatz.

Que-l majer sens c'om pot aver
Si es amar Dieu e temer
E gardar sos comandamens!
Mas ar es perdutz aquel sens.

Li plueia sai es cazeguda:
Cobeitatz, e si es venguda
Un' erguelhoz'e granz maleza
Que tota la gen a perpreza.

E si Dieus n'a alcun gardat,
L'autre-l tenon per dessenat
E menon lo de tomp en bilh
Car non es del sen que son ilh.

Que-l sens de Dieu lor par folia,
E l'amix de Dieu, on que sia,
Conois que dessenat son tut,
Car lo sen de Dieu an perdut.

E ilh, an lui per dessenat,
Car lo sen del mon a laissat.