prosody | miscellaneous |
Atressi con Persavaus El temps que vivia, Que s'esbait d'esgardar Tant qu'anc non saup demandar De que servia La lansa ni-l grazaus, Et eu sui atretaus, Miels de dompna, quan vei vostre cors gen, Qu'eissamen M'oblit quan vos remir E-us cug preiar, e non fatz, mais consir. Ab uns dous esgartz coraus, Que an fag lur via Per mos oillz ses retornar El cor, on los teing tan car Que si-l plasia C'aitals fos mos chaptaus Dels trebaus e dels maus, Miels de domna, que trac per vos soven Tan greumen, Mais am per vos morir Que d'autr'aver nuill ioi, tan vos desir. Si-l vostre durs cors fos taus Com la cortesia Que-us fai d'avinen parlar, Leu pogratz de mi pensar Qu'anz m'auseria Que-us preges, car non aus, Que mon cor teing enclaus, Miels de dompna, de vos en pensamen Tan iauzen Que, quant en re m'azir, Del doutz pensar pert l'ir'ab l'esiauzir. Si com la stella iornaus, Que non a paria, Es vostre rics pretz ses par, E l'oill amoros e clar, Franc ses felnia, Bels cors plasens, egaus, De totas beutatz claus, Miels de domna, e de bel estamen, Que-m defen Lo pensar del marrir: So non pod hom deloingnar ni gandir. Vieilla de sen e de laus, Ioves on iois lia, Vieilla de pretz e d'onrar, Ioves de bel domneiar, Loing de folia, Vieilla de faitz liaus, Ioves on iovenz es saus, Miels de domna, viell'en tot bel ioven, Avinen, Veilla ses veillezir, E ioves d'anz e de gent acuillir. Meillz de domna, en ren no m'en repen S'eu aten Lo iois qu'es a venir, Que bon'amor gazaingn'om ab servir. |