prosody | miscellaneous |
Be-m cuidava d'amor gardar Que ia trop no-m fezes doler, Mas era sai eu ben de ver C'us no-s pot de lleis escremir, Quant eu d'amar no-m posc tenir Lieis que no-m deingna retener! E car me torna e non chaler Per trop amar m'er a morir, C'autr'amors no-m pot esgauzir Ne aquesta non posc aver. E quant eu cug mon cors loingnar, Non l'en puosc partir ni mover! E quant la prec del romaner Non vol mas paraulas auzir. E doncs que poira-i devenir Consi poirai far son plazer Ia per so no-m deu mal voler Ma dompna, s'ieu l'am e desir, Ni ia per aiso non m'air: Enanz m'en deu bon grat saber. Mot volgra sols ab leis estar, Mas non ai aize ni lezer! E s'autre ioi non puosc aver Mot me plaz quant eu la remir: Tot lo cor mi fai esbaudir Quan puosc sa gran beutat vezer. E d'aitan, per que-m fai parer Ma domna que-il enoi ni-l tir, Pois que d'al re non posc iauzir, D'aitan mi deu, si-l platz, valer. Mout me saup gen mon cor emblar Ma dopna ab un bel plazer, Qu'anc pois per mal ni per temer No-m pogui iorn de llei partir. De grant dolor mi fai languir: S'autra merce non vol aver, Fara-m morir en bon esper Cella que-m pogra leu guerrir, E puois no-l platz del enriquir No-m vuoilla del tot decazer. E puois nuill ben no-m vol donar Sufra qu'eu l'am ses pro tener. Si fas eu de tot mon poder Si que ves autra part no-m vir. E la nueg, quant eu cug dormir, L'esperitz vai ab lei iazer: Entre mos bratz la cug tener E del ioi c'ai planc e sospir. D'aitan en dei midonz grazir C'al cor mi stai maitin e sser. E pois c'Amors la-m fes chauzir, Que tota gent a en poder, Ia no m'o deu a mal tener Ma domna, s'ieu l'am e dezir, E, sol c'o voilla en grat cuillir, En sa merce voill remaner. |