home page ?


Dels huoills e del cor e de me
Ai eu mezeis pechat trop gran,
Car eu celliei qe mon cor te
Non vei e muor sai desiran
E-l cor plangen e-ls huoils ploran!
Car s'ill autre ben no-m fazia,
Sivals lo jorn que eu podia
Son bel cors gai plazen vezer,
No-m podia mals dan tener.

Per q'es fols qui en amor cre
Son sen, ni ren fai qe-il coman,
Q'ieu lo crezei, per qe-m n'ave
A marrir plaignen sospiran!
Qe-l sens volc que m'anes loignan
De mi donz, don teing a foillia
Totz faitz que joi d'amor desvia,
E teing a sen et a saber
Tot so que jois m'en fai voler.

Chascus hom que son gen cors ve
L'ama e la dopta e la blan,
Et eu mais, qe-l cor e la fe
Hi ai mes e tot mon talan!
Que sa clara beutatz resplan,
E sa humils plazens paria
E-l solatz e la cortesia
La fant honrar e car tener
Als pros, e grazir e temer.

Tant val que, si tot no-m fai be,
Ja-l cor ni mos precs ni mon chan
No-n partrai, e c'ades merce
No-il qieira humilmen merceian!
Q'ieu sai q'onrat mi son li dan,
Car qui per rics pretz s'estudia,
L'esforssamens, si be-is fadia,
N'es gens! per q'ieu no-n vuoill mover
Lo cor ni-ls precs ni-l bon esper.

Anz l'am e l'amarai jasse!
Qecs jorns mi sembla plus d'un an
Car non la vei, e no-m rete
Nuills faitz on eu fassa engan,
Anz cre far son pro e-l mieu dan.
Ai las, en tant avinen guia
Ai essaiat si ja poiria
S'amor ni son grat retener
Ni cum poirai far son plazer.

Pros Comtessa de Monferran
Mas mans jointas, on que sia,
Soplei vas vostra seignoria,
E creissi a tot mon poder
La valor que vos fai valer.