prosody | miscellaneous |
Aissi cum es coinda e gaia E cortesa e plazens Ed azaut' a totas gens La bella de cui eu chan, M'es ops que d'aital semblan Cum ill es fassa canso, Coinda e gaia ab plazen so, Que li man lai que-l an dire Lo desire Que ieu ai De vezer son gent cors gai. Desir n'ai ieu e cossire E pessamen e esglai Car non la vei, et esmai! C'anc nuilla sazo non fo, S'ieu vis sa gaia faisso, Que anc trebailla ni dan Sentis ni mal ni affan, Aitant doussamen m'apaia Qanz q'ieu aia De turmens Sos francs cars humils parvens. Ja no-s cuit qez eu m'atraia Vas autra, qe-ls cors e-l sens E-l desirs e-l pessamens Si acordon d'un talan, C'usquecs la vol e la blan, Car ges oblidat non so L-dig ni-l faich ni-l si ni-l no Ni-l beil semblan ni-l doutz rire Ni-l sospire Ni l'essai Ni-l doutz man ni-l plazen plai. Sos amics e sos servire E sos hom sui e serai, E dompna vista non ai Nuill luoc, ni sai on eu so, Que mais de lieis un cordo Non ames o sol un man, Qu'ieu sai preses de joi tan Cum pren cel que si donz baia Ni qe-i jaia, Que cozens M'es totz autres gauzimens, Ges per l'avol gens savaia Cui desplatz jois e jovens, Ni per los mieus malvolens Que van mos mals encercan No m'an mon joi amerman! Anz li dic que per razo Deu per els voler monpro, C'om deu faire don s'azire E que tire A cels lai A cui sos plazers desplai. Dalfin, de clara razo Ai er faicha ma chansso, Per so que puosca eslire E devire Cum eu ai Vas lieis mon fin cor verai. |